ESTUDIO del nombre de las calles.

-  articulo publicado por EL7SET, por Mª Cristina Laborda Martinez

Viernes, 20 de abril de 2018.            enlace para ir al articulo publicado:

http://el7set.es/not/28928/dones-al-carrer-/


Aplicant Perspectiva de gènere, als noms dels carrers.

Si analitzem amb perspectiva de gènere el mostrari de noms de carrers  a les nostres poblacions, destaquen 3 característiques:

a) L’escassíssima presència de noms de dones, i per tant el mínim reconeixement social que es mereixen pel seu paper en la transformació social, política i cultural en les ciutats. (Exemple: una trentena de noms de dona, dins un llistat de prop de 900 carrers, a Castelló ciutat)

b) Les poques vies amb nom de dones no ocupen la mateixa categoria urbanística que les dels homes.

c) La majoria d'estes dones estan relacionades amb la religió. 

Aquestes tres característiques no són casuals, sinó el resultat que històricament s’ha volgut apartar físicament a les dones dels carrers, recloent-les en l’espai privat (cases, convents…).

Amb molt de sacrifici les dones han pogut conquerir part d’aquest espai públic, eixint al carrer per poder formar-se, treballar, socialitzar-se, etc, per tal cosa és molt important que també ocupen les vies públiques amb els seus noms, per a visibilitzar-les, perquè servisquen d’exemple per a la resta, i perquè s’ho han guanyat amb mèrits propis, i amb menys facilitats que els hòmens.

Si analitzem amb més profunditat com s'han anat ficant els noms als carrers, ens detindrem en un fet curiós i preocupant: En aquests darrers 25 anys, on les dimensions de la ciutat de Castelló (i qualsevol altra) s’han triplicat, alhora que ja vivíem en plena Democràcia, ningú dels governants li va donar gens d'importància a aquesta injusta problemàtica, i es comprova en veure com les vies noves van ser batejades amb noms de rius, pobles, ciutats, serres, etc , molts d’ells sense tindre cap relació amb Castelló (exemple: Riu Tàmesi, Danubi, Sena…)

Aquest punt visibilitze sense cap dubte, la total falta de consciència dels responsables en ficar el nom als carrers, deixant ben clar que no és qüestió de viure o no en Democràcia, sinó de la manca de sensibilitat i poca valoració que encara es dóna a les dones, incapaços aquests responsables d’adonar-se de l’oportunitat que hi havia de fer per fi justícia, enriquint els carrers en incorporar la presència de dones a les noves vies.

Aquest punt és molt preocupant, tant que ens fa afirmar que és urgent i necessari comptar amb un llistat de noms de dones perquè s’utilitze en el moment d'haver de batejar una nova via (Escriptores, regidores, pintores, científiques, educadores… hi ha un llarguíssim llistat de dones dignes).

També per a intercanviar-los per noms franquistes que encara puguen quedar en noms de carrers i places, que recordem cal llevar-los en compliment de la Llei de la Memòria Històrica Democràtica aprovada en la Comunitat Valenciana recentment, i que ja comenta la invisibilitat de les dones.

També cal augmentar la consciència de la importància que té el fet de posar nom a un carrer. No s'ha de simplificar-lo amb qualsevol nom que servisca per a resoldre prompte el tema.

Si no aprofitar-lo com a ocasió per a materialitzar amb un nom, un tros de la nostra memòria en comú. I fer justícia amb les dones.

Acabe amb unes dades: en Castelló ciutat i Grao, sobre uns 870 carrers, trobem 31 noms de dones, (15 d’elles religioses) 324 d’homes, i la resta són noms de serres, pobles, rius, dates històriques….

En el meu poble, Torreblanca, d’aproximadament 120 carrers, hi ha 41 hòmens i 7 dones, totes religioses.

I ara, sols cal invitant-vos a esbrinar com són els noms dels carrers de les vostres poblacions, i a profunditzar amb aquesta reflexió, amb perspectiva de gènere.