TRINXERES a Torreblanca

Un-a passejant amb poca informació de com va ser la guerra civil en la nostra terra (cosa prou habitual per l’escassa informació que tenim, a causa del tabú, deixament o mala intenció que hem patit des de fa 70 anys) es pot entropessar en mig de la muntanya amb unes excavacions, i pensar ingènuament que es tracta d'un fossat o reguer antic, abans de caure en el compte que es troba davant un document històric de la guerra civil espanyola: Unes trinxeres on perfectament podria haver estat amagat i vigilant, un avantpassat seu, o veí del poble, amb cor atapeït, albirant...per venia l'enemic. 

Si parlem de trinxeres, caldrà reconéixer que en tenim més del que ens pensem, a voltes fins i tot al costat de casa. Desconeixent-lo uns, o subestimant-les els que sí que són sabedors de la seua existència, però que mai les nomenen.

Aquest estiu parlant del tabú que encara representa per a molts parlar de la guerra civil, i més en els pobles, Daniel, un conegut del poble, em va contar que passejant amb els gossos per mig la muntanya es va endinsar per una zona poc freqüentada, trobant una línia excavada a terra, d’un metro i poc d’alçada, que seguia un bon tros d’un turó que s’alça de cara al poble, dominant tota la línia de la mar, el terme de Torreblanca, i un bon tros dels termes dels costats. Per sort el seu interés per la memòria històrica el va ajudar a reconéixer-les en un tancar i obrir d’ulls, a pesar d’estar recobertes de matolls. 

En escoltar-lo li vaig demanar si podria indicar-me el lloc. El diumenge 10 de setembre ens vam endinsar muntanya amunt (i avall) per rescatar-les de l'imperdonable oblit on estaven arraconades, fent unes fotos abans que desapareguen tragades per l'oblit i la desídia.

L’aire que es va alçar d’aquell dia de finals d’estiu, va ser beneficiós per netejar el cel i donar-li un color especial a la natura, ressaltant els blaus, marrons i verds que ens envoltaven, embellint i aclarint la vista. Efectivament, en arribar em vaig adonar que aquell lloc era com una balconada on poder gaudir de l’espectacle de la nostra bonica terreta, al mateix temps que estratègicament, servia de vigilància, i per a controlar i obstaculitzar el tràfic que la carretera que passa a pocs metres del turó, unint la costa als  pobles de l'interior.

La trinxera de vigilància esta excavada a roca viva, trobant-se molt erosionades les parets, cobertes pel voltant, i dins, de vegetació i terra escorreguda per l'acció de la pluja i el vent. La trinxera dibuixa una línia llarga, zigzaguejant, que a meitat tram trau un xicotet braç, d’un parell de metres, que acaba en una zona un poc més ampla, redona, on segurament es muntaria “el niu de les metralladores”.
Entenem que aquesta trinxera va ser construïda per l’exèrcit republicà entre els anys 1937 1938, per impedir l'avanç de l'exèrcit franquista, encara que són dades que no es poden donar per certs al 100% a causa de l’escassa informació que en aquest moment tenim.  

Últimament alguns ajuntaments de la Comunitat Valenciana han començat a prendres seriosament el rescatat de la memòria històrica més recent dels nostres pobles. Estes accions cerquen perdre temors i fer caure tabús, amb un exercici sa de ficar damunt la taula, simplement la veritat que va envoltar les nostres terres i la nostra gent. 

Una de les accions que s’han mamprés ha estat la restauració de trinxeres, posant-les en valor per ser documents presents de la nostra història, oblidada i embrutada, però que ara caldrà que entre tots i totes, fem un exercici de compromís per donar-les a conéixer i difondre-les, com un atractiu mes del nostre entorn, reconvertint-les a més de memòria que no es pot perdre, en reclams turístics locals, i per tant generació d'activitat econòmica, per mínima que aquesta siga.